#35 Episodi 5.05 Part V: Tirant torna a l'Imperi Grec, capítols del CDLXVII a l'Epíleg

Tirant se sent malalt prop de la ciutat d'Adrianòpolis i prompte s'adona de que morirà: demana confessar-se i combregar, pronuncia una oració, fa testament deixant com a hereu a Hipòlit i escriu unes paraules de comiat a la seua estimada Carmesina "puix la mort a mi és tan veïna que més aturar no puc, no em resta més, per complir mon viatge, sinó sols pendre de vós, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolorós comiat". En assabentar-se de la situació, l’Emperador hi envia Diafebus, Hipòlit i els metges. Malgrat el seu estat Tirant està decidit a arribar a Constantinoble per tal de vore la princesa, però mor de camí a la capital imperial als braços del seu estimat Diafebus. L’Emperador es lamenta amargament que "hui és lo jorn que es perd lo nostre ceptre, i del meu cap la triümfant corona prostrada veig en terra", descobrint així Carmesina la trista notícia, llançant-se sobre el cos fred de Tirant presa de la desesperació. Els seus plors són inconsolables i el seu dolor tan intens que, preveient la seua mort, es confessa i fa testament, nomenant hereva la seua mare, l’Emperadriu. Mentrestant, l’Emperador mor de dolor en vore la fi de Tirant i l’agonia de la seua filla, qui mor poc després, acomplint el seu dolorós plany "E certament ab tu vull fer companyia en la mort, puix en la vida, que t’he tant amat, no t’he pogut servir". Els cavallers companys de Tirant fan consell i, d'acord als testaments del Cèsar i de la princesa, acorden la boda entre l'Emperadriu i Hipòlit, decisió que accepten de bon grat “atesa l’amistat antiga” que hi havia entre ells. El nou Emperador acomiada l’exèrcit després de pagar generosament tota la gent d’armes. A continuació fa enviar els cossos embalsamats de Tirant i Carmesina a Bretanya, en compliment de les seues últimes voluntats, encàrrec que acomplixen el vescomte de Branches i el senyor d’Agramunt. A Bretanya se celebren els sentits funerals pel cavaller del casal de Roca Salada, dels quals informen el nou Emperador al seu retorn a Constantinoble. Els amants són dipositats en una sumptuosa tomba que "era obrada d’un molt clar alabaust, e a l’entorn per los extrems d’aquella, de lletres gregues buidades de fin or, se llegien tals paraules: Lo cavaller que en armes fon lo fènix i la que fon de totes la pus bella, morts són ací en esta xica tomba, dels quals lo món ressona viva fama: Tirant lo Blanc i l’alta Carmesina." Igualment, "sobre la tomba, ab lletres d’or estaven esculpits aquests tres versos: Amor cruel qui els ha units en vida, i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre, aprés la mort, los tanque en lo sepulcre." La fortuna afavorí el regnat d'Hipòlit com a titular de la corona de l'Imperi Grec. Un cop fet Emperador, va treure de la presó el Soldà i el Gran Turc i altres reis, va fer pau i treva amb ells i els retornà a Turquia. L'Emperadriu només va viure tres anys més i, aleshores, Hipòlit es casà amb una filla del rei d'Anglaterra, bellíssima i devotíssima cristiana amb la qual tingué tres fills i dos filles, regnant fins la mort dels emperadors, ja molt vells, "e podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida, són col·locats en la glòria de paradís".