#27 Episodi 4.02 Part IV: Tirant al Nord d'Àfrica, capítols del CCCXI al CCCXXX

Tirant promet la llibertat a un captiu cristià albanés si l'ajuda en un engany per aconseguir prendre el castell de Mont Túber: quan les tropes de Tirant acampen a les portes de la vila l'albanés simula haver fugit del campament de Tirant i es va guanyant amb el temps la confiança del rei Escariano. Mentre, el rei Escariano tracta de guanyar l'amor de la reina Maragdina però ella no perdona ni oblida la mort dels seus estimats. Finalment, es posa en marxa l'estratègia de Tirant: una nit l'albanès aconsegueix emborratxa i mata els soldats de guàrdia, fent possible l'entrada de Tirant amb el Cabdillo i les seues tropes. El rei Escariano i la reina Maragdina es fan forts a la torra mestra però finalment les tropes de Tirant aconseguixen alliberar la reina i el rei, qui és perdonat per Tirant en virtut de l'art de la cavalleria malgrat la petició de castic que en fa el Cabdillo. A continuació Tirant aconseguix alliberar els seus companys de naufragi, entre els qui es troba el duc d'Agramunt, a qui pregunta per Plaerdemavida sense obtindre notícies d'ella. Paral·lelament reforços de reis parents del rei Escariano ("lo rei de Bogia, son germà, e lo rei de Fes, e lo rei Menador, lo rei de Pèrsia, lo rei de la Tana, lo rei de la menor Índia, lo rei de Domàs, lo rei Geber, lo rei de Granada, lo rei d’Àfrica") s'han mobilitzat per ajudar-lo. Maragdina, enamorada de Tirant, li manifesta el seu amor, però la rebutja per fidelitat a Carmesina i la convenç perquè es convertisca al cristianisme. El rei Escariano, que ho ha sabut, també demana fer-se cristià, per la qual cosa Tirant li ensenya la doctrina i el bateja, fent-se germans d’armes i jurant-se fidelitat absoluta. Tirant emprèn una acció evangelitzadora pel nord d’Àfrica que el duu a batejar més de quaranta-quatre mil moros, ajudat per un frare provinent "d’una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fon edificada en pròspera fortuna d’ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tóts béns fructífera".