#03 Episodi 1.02 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols de l’XIII al XXVII

A la seua lletra de batalla el rei de la Gran Canària proposa al rei d’Anglaterra resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre ells dos, la qual cosa és acceptada. L’ermità, veient la joventut i feblesa del rei en comparació amb la del rei moro, proposa que el rei cedisca el ceptre i la corona reial al duc de Lencastre, cosa que la resta de nobles no ho accepten. Finalment, amb la conformitat de tots, cedix la corona a l’ermità, qui fa demanar a la Comtessa les armes del seu espós. Es celebra el combat i el rei ermità derrota i mata el rei moro, malgrat patir grans ferides. Els moros trien nou rei Cale ben Cale, qui va fer matar els ambaixadors que el rei ermità havia enviat per fer complir l’acord. En conèixer la traïció del rei Cale ben Cale, el rei ermità mobilitza tots els hòmens entre els onze i els setanta anys amb la voluntat de derrotar definitivament els moros. La Comtessa tracta que el rei ermità eximisca el seu fill únic d’incorporar-se a l’exercit, cosa que no concedix per a satisfacció del propi fill. Els cavallers moros maten el rei Cale ben Cale per haver provocat la mobilització de l’exercit cristià amb la seua innoble acció, però la victòria cristiana ja és inevitable gràcies a l’experiència militar del rei ermità. Acabada la guerra el rei ermità revela a la Comtessa que ell és el seu marit qui pensava mort, restituïx la corona a l’anterior rei i es retira de nou a la vida ermitana, esta vegada acompanyat per la seua muller a una ermita que feu construir. L’agrait rei cedix al fill de Varoic gairebé tota Cornualla, el fa conestable major d’Anglaterra i decideix casar-se amb la filla del rei de França per la qual cosa crida els cavallers a la cort a fer exercici d’armes.