#02 Episodi 1.01 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols de l’I al XII

"En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra…" habitava el comte Guillem de Varoic, espill de cavallers. En la seua vellesa decidix peregrinar a Jerusalem i, per tal raó, s'acomiada de la seua muller i dels seus. Passat un temps retorna a Anglaterra i es reclou en una ermita prop Varoic, no sense haver fet córrer la brama de què havia mort: ningú no el reconeix, ni tan sols la seua dona que sovint li donava almoina. En aquell temps els moros, baix les ordres dels reis de Gibraltar i Tànger, envairen Anglaterra. Els anglesos van ser derrotats en nou batalles seguides, fins al punt que el rei es va haver de refugiar al castell de Varoic, acollit per la comtessa. Allí té una aparició: ha de fer capità dels seus exèrcits el primer mendicant que se li presente. Este serà Guillem, que tractarà d'excusar-se davant la sol·licitud del rei, el qual insistix plorant i agenollat als seus peus. El comte-ermità el tranquil·litza i, finalment, accepta lluitar contra la "mafomètica secta", demana al rei que es mostre alegre i li ensenya a fer bombardes incendiàries. Pocs dies després, amb material de la seua pròpia sala d'armes, el compte ataca per sorpresa i de nit el campament moro i crema les tendes dels caps: ara els anglesos poden atacar i els moros han de fugir i refugiar-se a Alimburg. Davant esta situació el rei de Gran Canària envia al rei anglès una “lletra de batalla”...