La Punxa és l'opinió de Juan Magraner 'Desesperat i mal aconsellat'

Un home desesperat i mal aconsellat Fer una defensa en termes polítics, és a dir amb mentides i mitges veritats, d'un assumpte que acabarà en una sala de vistes és com si aquell que ho fa clava, ell mateix, els claus en la tapa del seu taüt. Perquè són coses que es poden acreditar. I demostra, primer, desesperació. I segon, i més important, al voltant del president no hi ha ningú que l'assessore amb un mínim de trellat. Exemple: Com pot el president acusar a l'UME de contradir-se quan reconeix que començà a ajudar gent que estava ofegant-se perquè ell, Carlos Mazón, no havia donat l'ordre? Això no és una contradicció, això es diu humanitat i compliment del deure. Tot i que puga (que espere que no) tindre conseqüències disciplinàries. Està dient el president que a la vista del que estava passant havien de deixar morir la gent? No, l'UME tingué just el sentit de la humanitat i del compliment del deure que li faltà el dia 29 al senyor president de la Generalitat.