La Sotana 161 amb Sergi Pàmies, 11-11-19

Avui ens visita una persona de lletres. Això, d’entrada, seria una noticia desastrosa. Però el convidat d’avui no és una persona de lletres normal. Ço és, no és el típic gilipolles pedant i pretensiós que fa servir la cultura per situar-se en una posició de superioritat respecte a la gent idiota (com nosaltres), ni per engalipar estudiants de primer d’Humanitats i fer que li enviïn fotos de les seves tetes i follar-se-les al seu despatx contra la paret, fent tremolar biblioteca mentre li van caient a sobre el cap llibres caríssims en edicions incunables. No. No? Bé, no ho sabem. Creiem que no. Nascut a París el 1960, fill de pares comunistes a l'exili i, en conseqüència, un burgès, la persona de lletres que ens visita avui és malenconiosa, autoconscient, de les que sap que la vida és curta, i possiblement per això prova de no complicar-se-la massa, i possiblement per això, com nosaltres, gaudeix sense complexes d’un entreteniment frívol, que molts dels seus companys intel·lectuals menyspreen però que és efectiu per distreure's de la idea de la mort: ço és, el Barça.